Sobre mi

No us enganyaré: m'encanta la tardor. És la meva època preferida de l'any. No sé si us passa a vosaltres també, però per a mi l'any de veritat comença ara, no al gener. Costums d'escola que no marxen mai, i està bé que sigui així.

Avui us parlaré de mi

No ho faig gaire sovint. No m'agrada especialment. Però hi ha alguna cosa que crec que val la pena explicar-vos: d'on ve la manera en què miro i estudio les històries. A la web hi teniu informació més concreta sobre la meva biografia; aquí vull fer un recull més subjectiu.

No vaig entrar al guió des del cinema. Hi vaig entrar des de l'art.

No vaig anar a una escola de cinema. Vaig anar a viure a Londres, amb l'empenta juvenil de pensar que a Barcelona no hi passava res i calia marxar fora. Allà vaig fer una carrera on convivien fotografia, vídeo, multimèdia i cinema, amb assignatures teòriques que ens obligaven a pensar aquestes disciplines com a art, amb tota la complexitat que això implica. El guió va arribar després, quan vaig sentir que la narrativa era el que unia realment totes aquestes pràctiques, i la millor manera de donar-los profunditat.

Això m'ha donat un perfil de consultora diferent: no busco encaixar històries en regles apreses en una escola de cinema, sinó que m'he acostumat a preguntar-me què hi ha, de fons, en la manera com una història representa el món.

Durant anys, vaig llegir una quantitat massiva de guions de tot el món.

Els primers anys em vaig guanyar la vida fent anàlisis de guió per a diverses empreses, sobretot europees —una feina que no estava especialment ben pagada, i que, per poder sobreviure, m'obligava a llegir una quantitat enorme de guions.

Amb el temps he entès que allò, que en el moment vivia com una necessitat pràctica, va tenir un impacte molt fort. Veure tantes maneres diferents d'explicar històries, abans de dedicar-me a aprofundir en cap, em va donar un criteri que no s'aconsegueix d'una altra manera —com si el cap em fes clic després de llegir tants guions de tants llocs del món durant tants anys.

Em dedico plenament a això.

Sóc consultora de professió: per mi no és una feina complementària, és el que em passo el dia fent —parlant de guions, pensant-los.

Aquesta barreja —art i complexitat des de la base, una mirada internacional, anys de llegir guions de tot tipus abans d'especialitzar-me, i una dedicació al 100%— és la mirada que ha donat forma a Decoding Stories.

I per avui, ja n'hi ha prou de parlar de mi.

Tinc moltes ganes d'anar rebent els vostres projectes després de la (semi)parada d'estiu, tant si necessiteu un anàlisi amb profunditat com si simplement voleu venir a tirar idees i pensar en veu alta. Aquí estic, per al que necessiteu.

Bon inici de temporada!